Divendres 11 de novembre del 2011. Eren les 17.30 quan vaig conèixer el Dramane. Inquiet, poc tímid, curiós, simpàtic... Havíem quedat davant de la Corxera quan vaig arribar amb el cotxe i vam poder presentar-nos breument. Tot i que jo ja tenia informació prèvia li vaig preguntar què era el que més li agradava. Així doncs, vam encaminar-nos cap al seu lloc preferit de Sant Feliu: el camp de futbol. Em va explicar a la categoria que estava actualment, tot i que si haig de ser sincera no m’enrecordo, i després de debatre quin era el millor jugador del món vam girar cua per anar a berenar.
He de confessar que em vaig sorprendre de la seva actitud, al principi semblava que tenia jo més vergonya que ell. Mentre berenàvem va xerrar encara més, preguntant-me tot el que jo li havia preguntat anteriorment. Després d’uns bons dolços vam dirigir-nos al museu de Sant Feliu de Guíxols on em va ensenyar moltes curiositats perquè ell ja hi havia estat amb un amic. El museu, per cert, fascinant, com estic fent infermeria em va encantar la última planta.
Va ser doncs, un gran divendres, diferent als altres. Havia conegut un nen sorprenent, amb unes ganes de fer coses noves increïbles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario