La vida és curta. Perdona ràpid, estima de veritat, riu sense control i mai deixis de somriure per més extrany que sembli.

sábado, 21 de enero de 2012

102 a 96

Divendres 20 de gener... com ja tinc el carnet de cotxe, vaig quedar amb en Dramane on sempre i després d'assegurar-me que ell havia demanat permís a uns familiars (els seus pares són a Mali) ens vam dirigir a Platja d'Aro. Allà ens vam torbar amb dues mentores, la Sònia i l'Esther, amb les seves respectives mentorades.

Vam jugar una partida a les bitlles. En Dramane va guanyar-me en l'últim moment, fins a sobrepassar el meu resultat per 6 punts: 102 a 96. M'ho vaig passar genial! I ell també, i tot i que era la primera vegada que jugava, va demostrar ser molt bo! Després d'acabar la partida i beure'ns els cacaolats calents (li agraden gràcies a mi, sempre prenc el mateix) i vam despedir-nos de la Sònia, l'Esther i les seves mentorades.Vam quedar-nos allà per jugar al futbolí, un joc de discos, etc.

Em sento molt contenta perquè se que no puc ajudar a que en Dramane es relacioni amb altre gent perquè és molt obert, és un nen que de seguida es dóna a conèixer, però penso que puc ajudar-lo en altres aspectes com no ser tan vergonyós o a parlar amb més fluïdesa. És un nen especial, el seu caràcter el fa especial perquè des d'un primer moment, suposo que com tenim maneres de ser semblant, ens hem agafat molta confiança. Ell és molt trapella i mai està quiet, com jo, per això estic tan orgullosa d'haver demanat ser la seva mentora el dia que ens vam trobar amb la María Clara i la Montse.

Fins aviat!