Kayes

Kayes, així és el nom de la ciutat del Dramane a Mali, Àfrica. Avui tenia ganes de parlar amb ell sobre les seves arrels, els seus orígens. Hem anat a la biblioteca i allà hem fullejat un llibre molt interessant sobre la història d'Àfrica. Mentre miràvem el llibre m'ha explicat la llengua que es parla allà, que hi passa un riu important, el recorregut que va fer abans de venir a Catalunya, etc.

Després de mirar el llibre ens hem connectat a Internet, al facebook, per agregar-nos mútuament i mantenir-nos en contacte els altres dies de la setmana. Avui el temps ens ha passat molt i molt ràpid i per tant només hem tingut uns minutets per anar a comprar alguna cosa per berenar.

Haig de dir que tot i que el Dramane parla molt bé el català i el castellà, li costa molt més escriure'ls. A la biblioteca ha fet un petit escrit sobre el que hem fet durant l'estona allà. Us passo l'escrit que li he ajudat a redactar:

Avui hem anat a la biblioteca, hem llegit un llibre de la història d'Àfrica i després ens hem connectat a l'ordinador i després hem buscat un nom d'Àfrica que és Mali, la regió és de Kayes i ara anirem a berenar. >3

Cal dir que >3 és un cor al facebook! És maquíssim! :)

El pròxim divendres ens agradaria fer alguna cosa més divertida tot i que encara ho hem de planejar. Més endavant voldríem anar al cinema, però haurem d’esperar a que jo tingui el carnet de conduir.

Un nen i un croissant...

Divendres 25 de novembre. Espero a el Dramane davant la Corxera. Fa una fred que pela. Parlo amb el seu pare per telèfon una estona abans perquè el Dramane m'esperi abans ja que avui arribaria abans de l'hora prevista.

Finalment arribo amb l'autobús a Sant Feliu de Guíxols sense haver pensat què fer. Vam pensar que m'ensenyés una mica la zona centre de la ciutat ja que jo feia molt que no la visitava i no recordava aquella zona. El Dramane és conegut a tots els llocs! Aquell mateix dia es feia una petita trobada d'alumnes de la seva escola que proclamaven el respecte a la dona envers la violència de gènere. El Dramane em va presentar el seu professor, un noi molt agradable i per el que va semblar, aquest ja estava al tanto de la meva tasca com a mentora.

Després que m'ensenyés els carrers plens de botigues i gent, vam anar a berenar a una cafeteria i vam estar calentonets perquè a fora feina una fred...! Després d'una pasta i un entrepà em va explicar que havia fet durant la setmana, les notes dels seus exàmens, etc. Per cert, és un crack pel que fa a les mates!

Aquesta setmana estem mirant la possibilitat de passar la tarda al cinema tot i que encara no sabem si serà del tot possible per problemes de desplaçament. Al cap i a la fi, ens ho passarem bé igual. Cada divendres m'agrada més fer de mentora.

A reveure!