La vida és curta. Perdona ràpid, estima de veritat, riu sense control i mai deixis de somriure per més extrany que sembli.

viernes, 25 de mayo de 2012

Fi de la Rossinyolada

Avui ja fa una setmana que el Rossinyol va finalitzar...

El divendres m'ho vaig passar en gran. Tots els mentorats van fer menjars típics del seu país i tot era boníssim. Els mentors vam portar coques, begudes i alguna cosa per fer el pica-pica. La casa Albertí estava plena de fotografies que ens havíem fet tots junts. Vam xerrar en una rotllana i la Maria Clara, la Montse i algunes regidores i professores de la classe d'acollida van assistir per aportar els seu gra de sorra. També va assistir un home per informar i donar les gràcies per part de la Udg. Va ser una gran tarda!

Ara em fa pena pensar que no veuré més a en Dramane i els altres companys, a qui he agafat molta estima. La Montse i la Maria Clara s'han portat molt bé amb nosaltres i han demostrat tenir ganes de crear un "món millor" amb petits actes com aquests.

M'emporto a casa una grandíssima experiència amb la qual he gaudit molts divendres. He aprés moltíssim, no només en Dramane, sinó jo. Espero que el meu mentorat algun dia aprecii que ha tingut una gran oportunitat per créixer i progressar. Estic molt orgullosa d'ell i hem encaixat molt i molt bé.

Envio un petó molt gran a tots els meus companys i una abraçada a en Dramane des d'aquí i dono les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que hàgim pogut gaudir d'aquesta experiència, gràcies a ells molta gent ha sortit guanyant.

Insto a totes aquelles persones que volen ajudar els altres a formar part del Rossinyol ja que si volen ajudar els altres, aquesta és una de les millors maneres de fer-ho.

Molts petons,

Una mentora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario